Tema 4

Com a introducció al tema serà interessant que comencis fent un repàs del punt 1.6 del tema 1.

1. Sobre el "LLibre Blanc: L'educació en l'entorn audiovisual" és interessant que t'informis sobre què és el CAC (Consell de l'Audiovisual de Catalunya) i en llegeixis la introducció i les conclusions. Al teu bloc, destaca, de les vint conclusions que s'hi presenten, les tres que et semblen més interessants des de la perspectiva de l'escola

Desprès d’haver repassat el punt 1.6 del primer tema de l’assignatura, he buscat informació sobre el CAC i a la seva pàgina web he robat una breu descripció:

“El Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) és l'autoritat independent de regulació de la comunicació audiovisual de Catalunya. Té com a finalitat vetllar pel compliment de la normativa aplicable als prestadors de serveis de comunicació audiovisual, tant els públics com els privats.
El CAC té com a principis d'actuació la defensa de la llibertat d'expressió i d'informació, del pluralisme, de la neutralitat i l'honestedat informatives, així com de la lliure concurrència en el sector.
El CAC es regeix per la Llei 2/2000, de 4 de maig, del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, així com per la llei marc del sector, és a dir, la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya.”

Després de llegir atentament la seva introducció i les conclusions, les que em semblen més interessants des de la perspectiva de l’escola són les següents:

“7. No tots els nens i joves viuen en contextos que assegurin
una compensació adequada del potencial dels mitjans de
comunicació, és a dir, un context familiar atent o una actitud
familiar crítica.
9. Encara que es considera que les famílies tenen una gran
responsabilitat en el consum infantil de televisió, és evident
que no podran assumir-la si els falta informació i, en
especial, si el sistema mediàtic no es fa al seu torn
responsable de la tasca de protecció de la infància.
10. L'ajut a les famílies, o la responsabilitat compartida,
implica un esforç continuat d'informació sobre els continguts
televisius i de vigilància sobre els continguts que s'emeten
en les franges horàries infantils. Caldria no desaprofitar les
associacions i els moviments socials implicats en l'entorn
audiovisual.”

Em semblen els més interessants, ja que es centren en la família. A la família se l’ha de donar molta importància per a l’educació dels infants. És bàsic tenir una família on els valors els vagin inculcant als seus fills des de ben petits, d’aquesta manera afavoreixen el seu desenvolupament.
També dir que, tot i que la família s’impliqui en formar parta de l’educació dels seus nens, és molt difícil competir amb les programacions que actualment s’emeten a la televisió; i també és complicat saber discriminar quins són aquells programes que són de qualitat i educatius.
Des de l’escola estaria molt bé, que es dones informació als pares i mares per ajudar-los a escollir una televisió de qualitat per als seus fills. Per saber i poder veure-la junts i gaudir d’ella.

2. Llegeix el "Manifest per l'educació en comunicació" i enllaça'l des del teu bloc fent-ne un breu comentari.

http://aulamedia.wordpress.com/manifest-per-l%e2%80%99educacio-en-comunicacio/

Aquest manifest, realitzat a Barcelona el dia 26 de maig de 2004, ens vol donar a conèixer les noves formes de relacions socials i econòmiques que hi ha avui dia a causa dels canvis que han anat sorgint.
Els mitjans de comunicació de masses emeten missatges que afecten a les categories mentals i a les actituds socials.
Tots aquesta canvis repercuteixen, d’una manera o d’altre, a l’educació dels nens i nenes.
El manifest, el que pretén es que els adults puguem fer dels infants desenvolupin un esperit crític, per a poder-se desenvolupar com a persones independents i autònomes en el seu futur.
Per això hi dona deu pautes o models a seguir, que són els següents:
1- Projecte educatiu d’innovació.
2- Dotació tecnològica audiovisual.
3- Programes de formació del professorat i d’assessorament als centres docents.
4- Convenis de col·laboració entre mitjans de comunicació.
5- Material didàctic per a l’Educació en Comunicació.
6- Professionals de la comunicació.
7- Utilització i aprofitament dels diversos recursos infrastructurals de comunicació.
8- Figura de l’educomunicador/a.
9- Plantejar nous models comunicatius.
10- Crear consells educatius en els mitjans de comunicació.

3. Fes una síntesi de la recomanació que fa el Parlament Europeu en relació amb la creació d'una assignatura sobre "educació mediàtica" i comenta'n els avantatges i els inconvenients que comportaria.


El Parlament Europeu va suggerir la creació d’una assignatura “Educación mediática”, amb la finalitat d’impulsar una alfabetització mediàtica, millorar les infraestructures de les escoles per a que tots els infants tinguin accés a Internet.

L'alfabetització mediàtica implica la capacitat de comprendre i valorar críticament els diversos aspectes dels diferents mitjans de comunicació, aconseguint filtrar precisament la informació rebuda a través del torrent de dades i imatges.
Recomana també l'elaboració de productes mediàtics amb la participació d'alumnes i professors com mesura de formació pràctica.
indica que és necessària una millora considerable de les infraestructures en les escoles, amb l'objecte que tots els escolars tinguin accés a ordinadors i Internet i puguin rebre l'ensenyament corresponent

Em sembla una boníssima mesura per aprofitar les oportunitats que l’era digital en la qual vivim ens ofereix.

Els avantatges que voldria destacar, és el que s’esmenta al final del text, és l’augment de les infraestructures d’informació i de comunicació i l’augment de la banda ampla a les zones regions menys desenvolupades; i l’alfabetització mediàtica per a pares i per a avis.
L’únic inconvenient que hi trobo, més be és un interrogant, que no ho especifica en la noticia, és el cost que podria suposar aquesta assignatura. Pot ser que necessitin implantar nous ordinador a les aules? El que implicaria un alt cost econòmic.

3. Finalment, reflexiona sobre els valors que s'intenten transmetre a l'escola i els que es transmeten des dels mitjans de comunicació, quin grau d'acord i/o desacord hi ha entre els dos contextos educatius?

Els valors que s’intenten transmetre des dels mitjans de comunicació són un valors ficticis on volen formar a persones perfectes on cadascuna pertany a grup social determinat i que desenvolupin un rol determinat que en aquesta societat. Són valors que presenten a un model social únic i que per a els que els presenten és el millor.

2. Tria un anunci de televisió i fes-ne una anàlisi detallada, seguint aquests passos:

1. Indica quin anunci has triat i explica la història que presenta, com si expliquessis una pel·lícula.
L’anunci escollit és el del cotxe Dacia Logan, de la companyia Renault.
L’acció es situa en un cotxe. El cotxe està parat i dins d’ell hi ha un home escoltant música i ballant. Al moment hi entra al cotxe el seu fill, que amb un "kimono" vestit, de fer judo o karate, i l’home de cop treu la música i deixa de ballar avergonyit.

2. Descriu els aspectes formals: en quin lloc passa, com són els personatges que intervenen, quina música sona, se sent alguna veu en off? com és? què diu?, etc.
L’acció es desenvolupa dins d’un cotxe. Els personatges són un pare i un fill. La música de fons que s’escolta és la que està escoltant el pare, que és de l’antic grup dels anys vuitanta Locomia.
Al final de l’anunic s’escolta u na veu en off que diu: “Te avergüenzas de escuchar ciertas canciones, como en cualquier otro coche. Pero por solo sietemil i pico de euros. Dacia Logan”.

3. Fixa't en els aspectes del contingut: quin creus que és el missatge principal de l'anunci, hi ha altres missatges "secundaris"?, què creus que transmet (comprova la llista de valors del dossier)? etc.
En aquest anunci el que volen transmetre bàsicament és que el preu del cotxe és baix i que és un cotxe com qualsevol altre.

4. Fes-ne una valoració personal: t'ha agradat? per què? A quin públic creus que va adreçat (no ho confonguis amb el tipus de personatges que surten, moltes vegades no coincideixen...)? hi has descobert detalls que en veure'l abans t'havien pasat desapercebuts?, etc.
L’spot és graciós i simpàtic, ja que l’home que surt ballant ho fa d’una manera que et fa treure un somriure.
Al públic que va adreçat pot ser a qualsevol persona que tingui carnet de conduir i es vulgui comprar un cotxe amb un preu econòmic.

Ted

Indicis Externs: Ted és un noi alt , de cabell marró. Sempre vesteix pantalons texans i samarretes simples.
Indicis interns: És un jove arquitecte, que vol endinsar-se en el món laboral i la seva fita és fer un gratacel important a la ciutat on viu, Nova York.
Rol: És el protagonista de la sèrie, on la resta de personatges són els seus millors amics que són la Lili, el Marshal, la Robin i el Barnie.
Representa a una nova generació de joves, que ja comencen a no ser tan joves i volen encaminar-se a la vida. La sèrie explica com coneix ala dóna la qual serà la seva futura esposa i mare dels seus fills, als quals narren la seva història.

Mauricio Colmenero

Indicis Externs: El Mauricio és un home de mitjana edat i d’estatura mitja. Té el cabell marró i porta bigot. El seu aspecte físic és del típic home amb pantalons de pinces pujat per sobre de la cintura i amb el mòbil ficat en una funda subjectat al cinturó del pantalons.
Indicis interns: És un home solter, que encara viu amb la seva mare. No te família i és el propietari d’un bar al seu barri.
Rol: És un home d’uns cinquanta anys. És una mica feixista, molt masclista i homòfob tot i tenir un germà homosexual. Té al seu bar tres cambrers treballant per ell. Els tres són immigrants il·legals i no tenen contracte de treball. Sempre s’està rient dels immigrants i de les dones.
Aquest personatge reflexa el típic home feixista masclista, homòfob, que no té cap problema en riure’s de la gent que té problemes a la seva cara.

Mercedes Alcántara

Mare de la família Alcántara. Està casada amb Antonio Alcántra i tenen quatre fills: Toni, Inés, Carlos i Maria. Viuen amb els dos fills petits i amb la seva mare Herminia. Tenen un net de la seva filla gran Inés, l’Oriol.
Indicis Externs: La Mercedes és una dona de mitjana edat, alta, prima, amb una melena rosa. Te bon gust vestint, és elegant i a la vegada moderna. Te bona presencia, podem dir que és maca.
Indicis interns: És una dona amable, de vegades pot ser molt freda, però a la vegada té un vessant molt dolç amb les persones que l’envolten.
Rol: La Mercedes és una mare de família típica dels anys 70. Es “desviu” per la seva família, però també vol superar-se i es posa fites a assolir, com per exemple estudiar la carrera d'Econòmiques. Cada vegada es va modernitzant més, a la mateixa hora que els temps que corren. És molt emprenedora, ja que té un negoci, estudia i al mateix temps porta la seva llar amb l’ajuda de la seva mare. S’està modernitzant però no vol, perdre la tradició de ser una dona de la seva casa.

Aquesta dona reflexa una generació de dones que van marcar el canvi d’una època. Les dones al llarg de la dictadura de Franco, eren unes dones submises als homes, que es dedicaven afer les feines de casa, sense ser gratificades moralment per la seva feina tan sacrificada com qualsevol altre o inclús més. No estaven valorades com ho havien d’estar. Poc a poc van anar incorporant-se a la feina, amb moltes crítiques, però amb un esperit independent molt gran.

Tema 3

1. Fixa't en tres personatges d'alguna sèrie de televisió que emetin actualment i descriu-los tenint en compte les "pautes d'anàlisi de personatges" que s'indiquen al dossier. Tria'ls ben diferents entre ells i comenta, també, quina "manera de ser" creus que transmet cadascun.

Telemonegal

Com tots ja sabeu Telemonegal és un programa que s’emet per la BTV, televisió de Barcelona i és presentat per Ferràn Monegal.

El programa fa una dura crítica a la resta de televisions i sobretot al que actualment s’anomena “telebasura”. En acabar amb la primer a part del programa, que és la critica, entrevisten a un personatge relacionat amb el món de la comunicació.

Aquest programa l’he vist moltes vegades, però sincerament la manera tan peculiar que té el presentador de parlar i de fer critiques a altres programes i a altres presentadors, no m’agrada. Tot i que moltes vegades estic d’acord amb els seus arguments, en moltes ocasions el seu to de veu i el seu discurs pot arribar a ser molt monòton i avorrit.

Sembla que s’ha posat de moda fer programes de crítica televisiva, o espais dins dels programes on surten imatges d’altres per fer un anàlisi crític, com per exemple “Se lo que hicisteis”, “Arucytis”, etc. Sincerament, em sembla bé que hi hagi programes que es queixin de les tonteries que fan de vegades en altres televisions, ja que en moltes ocasions les programacions són vergonyoses i amb continguts de baixa qualitat.