Tema 4

Com a introducció al tema serà interessant que comencis fent un repàs del punt 1.6 del tema 1.

1. Sobre el "LLibre Blanc: L'educació en l'entorn audiovisual" és interessant que t'informis sobre què és el CAC (Consell de l'Audiovisual de Catalunya) i en llegeixis la introducció i les conclusions. Al teu bloc, destaca, de les vint conclusions que s'hi presenten, les tres que et semblen més interessants des de la perspectiva de l'escola

Desprès d’haver repassat el punt 1.6 del primer tema de l’assignatura, he buscat informació sobre el CAC i a la seva pàgina web he robat una breu descripció:

“El Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) és l'autoritat independent de regulació de la comunicació audiovisual de Catalunya. Té com a finalitat vetllar pel compliment de la normativa aplicable als prestadors de serveis de comunicació audiovisual, tant els públics com els privats.
El CAC té com a principis d'actuació la defensa de la llibertat d'expressió i d'informació, del pluralisme, de la neutralitat i l'honestedat informatives, així com de la lliure concurrència en el sector.
El CAC es regeix per la Llei 2/2000, de 4 de maig, del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, així com per la llei marc del sector, és a dir, la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya.”

Després de llegir atentament la seva introducció i les conclusions, les que em semblen més interessants des de la perspectiva de l’escola són les següents:

“7. No tots els nens i joves viuen en contextos que assegurin
una compensació adequada del potencial dels mitjans de
comunicació, és a dir, un context familiar atent o una actitud
familiar crítica.
9. Encara que es considera que les famílies tenen una gran
responsabilitat en el consum infantil de televisió, és evident
que no podran assumir-la si els falta informació i, en
especial, si el sistema mediàtic no es fa al seu torn
responsable de la tasca de protecció de la infància.
10. L'ajut a les famílies, o la responsabilitat compartida,
implica un esforç continuat d'informació sobre els continguts
televisius i de vigilància sobre els continguts que s'emeten
en les franges horàries infantils. Caldria no desaprofitar les
associacions i els moviments socials implicats en l'entorn
audiovisual.”

Em semblen els més interessants, ja que es centren en la família. A la família se l’ha de donar molta importància per a l’educació dels infants. És bàsic tenir una família on els valors els vagin inculcant als seus fills des de ben petits, d’aquesta manera afavoreixen el seu desenvolupament.
També dir que, tot i que la família s’impliqui en formar parta de l’educació dels seus nens, és molt difícil competir amb les programacions que actualment s’emeten a la televisió; i també és complicat saber discriminar quins són aquells programes que són de qualitat i educatius.
Des de l’escola estaria molt bé, que es dones informació als pares i mares per ajudar-los a escollir una televisió de qualitat per als seus fills. Per saber i poder veure-la junts i gaudir d’ella.

2. Llegeix el "Manifest per l'educació en comunicació" i enllaça'l des del teu bloc fent-ne un breu comentari.

http://aulamedia.wordpress.com/manifest-per-l%e2%80%99educacio-en-comunicacio/

Aquest manifest, realitzat a Barcelona el dia 26 de maig de 2004, ens vol donar a conèixer les noves formes de relacions socials i econòmiques que hi ha avui dia a causa dels canvis que han anat sorgint.
Els mitjans de comunicació de masses emeten missatges que afecten a les categories mentals i a les actituds socials.
Tots aquesta canvis repercuteixen, d’una manera o d’altre, a l’educació dels nens i nenes.
El manifest, el que pretén es que els adults puguem fer dels infants desenvolupin un esperit crític, per a poder-se desenvolupar com a persones independents i autònomes en el seu futur.
Per això hi dona deu pautes o models a seguir, que són els següents:
1- Projecte educatiu d’innovació.
2- Dotació tecnològica audiovisual.
3- Programes de formació del professorat i d’assessorament als centres docents.
4- Convenis de col·laboració entre mitjans de comunicació.
5- Material didàctic per a l’Educació en Comunicació.
6- Professionals de la comunicació.
7- Utilització i aprofitament dels diversos recursos infrastructurals de comunicació.
8- Figura de l’educomunicador/a.
9- Plantejar nous models comunicatius.
10- Crear consells educatius en els mitjans de comunicació.

3. Fes una síntesi de la recomanació que fa el Parlament Europeu en relació amb la creació d'una assignatura sobre "educació mediàtica" i comenta'n els avantatges i els inconvenients que comportaria.


El Parlament Europeu va suggerir la creació d’una assignatura “Educación mediática”, amb la finalitat d’impulsar una alfabetització mediàtica, millorar les infraestructures de les escoles per a que tots els infants tinguin accés a Internet.

L'alfabetització mediàtica implica la capacitat de comprendre i valorar críticament els diversos aspectes dels diferents mitjans de comunicació, aconseguint filtrar precisament la informació rebuda a través del torrent de dades i imatges.
Recomana també l'elaboració de productes mediàtics amb la participació d'alumnes i professors com mesura de formació pràctica.
indica que és necessària una millora considerable de les infraestructures en les escoles, amb l'objecte que tots els escolars tinguin accés a ordinadors i Internet i puguin rebre l'ensenyament corresponent

Em sembla una boníssima mesura per aprofitar les oportunitats que l’era digital en la qual vivim ens ofereix.

Els avantatges que voldria destacar, és el que s’esmenta al final del text, és l’augment de les infraestructures d’informació i de comunicació i l’augment de la banda ampla a les zones regions menys desenvolupades; i l’alfabetització mediàtica per a pares i per a avis.
L’únic inconvenient que hi trobo, més be és un interrogant, que no ho especifica en la noticia, és el cost que podria suposar aquesta assignatura. Pot ser que necessitin implantar nous ordinador a les aules? El que implicaria un alt cost econòmic.

3. Finalment, reflexiona sobre els valors que s'intenten transmetre a l'escola i els que es transmeten des dels mitjans de comunicació, quin grau d'acord i/o desacord hi ha entre els dos contextos educatius?

Els valors que s’intenten transmetre des dels mitjans de comunicació són un valors ficticis on volen formar a persones perfectes on cadascuna pertany a grup social determinat i que desenvolupin un rol determinat que en aquesta societat. Són valors que presenten a un model social únic i que per a els que els presenten és el millor.

2. Tria un anunci de televisió i fes-ne una anàlisi detallada, seguint aquests passos:

1. Indica quin anunci has triat i explica la història que presenta, com si expliquessis una pel·lícula.
L’anunci escollit és el del cotxe Dacia Logan, de la companyia Renault.
L’acció es situa en un cotxe. El cotxe està parat i dins d’ell hi ha un home escoltant música i ballant. Al moment hi entra al cotxe el seu fill, que amb un "kimono" vestit, de fer judo o karate, i l’home de cop treu la música i deixa de ballar avergonyit.

2. Descriu els aspectes formals: en quin lloc passa, com són els personatges que intervenen, quina música sona, se sent alguna veu en off? com és? què diu?, etc.
L’acció es desenvolupa dins d’un cotxe. Els personatges són un pare i un fill. La música de fons que s’escolta és la que està escoltant el pare, que és de l’antic grup dels anys vuitanta Locomia.
Al final de l’anunic s’escolta u na veu en off que diu: “Te avergüenzas de escuchar ciertas canciones, como en cualquier otro coche. Pero por solo sietemil i pico de euros. Dacia Logan”.

3. Fixa't en els aspectes del contingut: quin creus que és el missatge principal de l'anunci, hi ha altres missatges "secundaris"?, què creus que transmet (comprova la llista de valors del dossier)? etc.
En aquest anunci el que volen transmetre bàsicament és que el preu del cotxe és baix i que és un cotxe com qualsevol altre.

4. Fes-ne una valoració personal: t'ha agradat? per què? A quin públic creus que va adreçat (no ho confonguis amb el tipus de personatges que surten, moltes vegades no coincideixen...)? hi has descobert detalls que en veure'l abans t'havien pasat desapercebuts?, etc.
L’spot és graciós i simpàtic, ja que l’home que surt ballant ho fa d’una manera que et fa treure un somriure.
Al públic que va adreçat pot ser a qualsevol persona que tingui carnet de conduir i es vulgui comprar un cotxe amb un preu econòmic.

Ted

Indicis Externs: Ted és un noi alt , de cabell marró. Sempre vesteix pantalons texans i samarretes simples.
Indicis interns: És un jove arquitecte, que vol endinsar-se en el món laboral i la seva fita és fer un gratacel important a la ciutat on viu, Nova York.
Rol: És el protagonista de la sèrie, on la resta de personatges són els seus millors amics que són la Lili, el Marshal, la Robin i el Barnie.
Representa a una nova generació de joves, que ja comencen a no ser tan joves i volen encaminar-se a la vida. La sèrie explica com coneix ala dóna la qual serà la seva futura esposa i mare dels seus fills, als quals narren la seva història.

Mauricio Colmenero

Indicis Externs: El Mauricio és un home de mitjana edat i d’estatura mitja. Té el cabell marró i porta bigot. El seu aspecte físic és del típic home amb pantalons de pinces pujat per sobre de la cintura i amb el mòbil ficat en una funda subjectat al cinturó del pantalons.
Indicis interns: És un home solter, que encara viu amb la seva mare. No te família i és el propietari d’un bar al seu barri.
Rol: És un home d’uns cinquanta anys. És una mica feixista, molt masclista i homòfob tot i tenir un germà homosexual. Té al seu bar tres cambrers treballant per ell. Els tres són immigrants il·legals i no tenen contracte de treball. Sempre s’està rient dels immigrants i de les dones.
Aquest personatge reflexa el típic home feixista masclista, homòfob, que no té cap problema en riure’s de la gent que té problemes a la seva cara.

Mercedes Alcántara

Mare de la família Alcántara. Està casada amb Antonio Alcántra i tenen quatre fills: Toni, Inés, Carlos i Maria. Viuen amb els dos fills petits i amb la seva mare Herminia. Tenen un net de la seva filla gran Inés, l’Oriol.
Indicis Externs: La Mercedes és una dona de mitjana edat, alta, prima, amb una melena rosa. Te bon gust vestint, és elegant i a la vegada moderna. Te bona presencia, podem dir que és maca.
Indicis interns: És una dona amable, de vegades pot ser molt freda, però a la vegada té un vessant molt dolç amb les persones que l’envolten.
Rol: La Mercedes és una mare de família típica dels anys 70. Es “desviu” per la seva família, però també vol superar-se i es posa fites a assolir, com per exemple estudiar la carrera d'Econòmiques. Cada vegada es va modernitzant més, a la mateixa hora que els temps que corren. És molt emprenedora, ja que té un negoci, estudia i al mateix temps porta la seva llar amb l’ajuda de la seva mare. S’està modernitzant però no vol, perdre la tradició de ser una dona de la seva casa.

Aquesta dona reflexa una generació de dones que van marcar el canvi d’una època. Les dones al llarg de la dictadura de Franco, eren unes dones submises als homes, que es dedicaven afer les feines de casa, sense ser gratificades moralment per la seva feina tan sacrificada com qualsevol altre o inclús més. No estaven valorades com ho havien d’estar. Poc a poc van anar incorporant-se a la feina, amb moltes crítiques, però amb un esperit independent molt gran.

Tema 3

1. Fixa't en tres personatges d'alguna sèrie de televisió que emetin actualment i descriu-los tenint en compte les "pautes d'anàlisi de personatges" que s'indiquen al dossier. Tria'ls ben diferents entre ells i comenta, també, quina "manera de ser" creus que transmet cadascun.

Telemonegal

Com tots ja sabeu Telemonegal és un programa que s’emet per la BTV, televisió de Barcelona i és presentat per Ferràn Monegal.

El programa fa una dura crítica a la resta de televisions i sobretot al que actualment s’anomena “telebasura”. En acabar amb la primer a part del programa, que és la critica, entrevisten a un personatge relacionat amb el món de la comunicació.

Aquest programa l’he vist moltes vegades, però sincerament la manera tan peculiar que té el presentador de parlar i de fer critiques a altres programes i a altres presentadors, no m’agrada. Tot i que moltes vegades estic d’acord amb els seus arguments, en moltes ocasions el seu to de veu i el seu discurs pot arribar a ser molt monòton i avorrit.

Sembla que s’ha posat de moda fer programes de crítica televisiva, o espais dins dels programes on surten imatges d’altres per fer un anàlisi crític, com per exemple “Se lo que hicisteis”, “Arucytis”, etc. Sincerament, em sembla bé que hi hagi programes que es queixin de les tonteries que fan de vegades en altres televisions, ja que en moltes ocasions les programacions són vergonyoses i amb continguts de baixa qualitat.

Tema 2

1. Tria una mateixa notícia en dos mitjans diferents accessibles a través d'Internet i publica'n els dos enllaços al teu bloc. A continuació fes un comentari de les diferències que hi perceps en relació amb el contingut i la forma en què es presenta. Fixa't especialment en el titular, els adjectius que s'utilitzen, si s'informa objectivament dels fets o s'hi introdueixen valoracions, fixa't també en les imatges o fragments de vídeo que l'acompanyen quines diferències hi ha entre els dos mitjans. Podries dir si hi veus alguna influència ideològica relacionada amb els propietaris dels mitjans?

Les noticies escollides fan referència a la victòria del Barça front al Madrid a la lliga ACB. Els mitjans escollits són www.sport.es i www.as.com.http://www.as.com/baloncesto/articulo/barca-vuelve-llevarse-clasico/dasbal/20090418dasdasbal_1/Teshttp://www.sport.es/default.asp?idpublicacio_PK=44&idioma=CAS&idnoticia_PK=604840&idseccio_PK=808.

En primer lloc, en l’sport el titular dona un gran recolzament a l’equip barceloní dient “Un Barça superior aleja al Madrid de la segunda plaza” i en el comentari subtitular també “El Barcelona alejó un poco más al Real Madrid del segundo puesto en la Liga ACB, en un partido en el que, a pesar de los apuros finales, los azulgrana se mostraron, como a lo largo de toda la temporada, superiores a sus rivales”.

L’sport utilitza paraules adjectivant al Madird com aquestes: “nefasta defensa”,” moriría en la orilla". I expressions com aquestes per parlar del Barça: ” Navarro e Ilyasova, sobresaliente”, “Navarro hay veces que no anota, pero hace que todo el Barcelona funcione y lo hace sin que parezca que le cueste”En l’as comencen la noticia excusant-se de la derrota amb aquest comentari: “La primera noticia llegaba poco antes del encuentro, cuando se confirmaba la ausencia de Felipe Reyes, que no había superado sus molestias en la espalda. Muchas de las opciones del Madrid pasaban por sus manos, y había que ver como responderían los hombres altos del Madrid”. També utilitza expressions a favor recolzant a l’equip madrileny com per exemple: ”La labor de un genial Andersen, fajándose en la pintura, no encontró respuesta por parte de los pívots madridistas, y el conjunto local terminó el primer cuarto 12 abajo, y con la figura del gran capitán en la mente de todos.”, “Las cualidades de este Madrid, sin Reyes sobre la cancha, no daban para grandes alardes, pero al menos quedaba lo de siempre. El coraje.”, “Pero una vez más, los merengues recurrieron a lo que mejor se les da. La épica.”

Per finalitzar, dir que, el diari sport te una foto d’un jugador del barça, del màxim anotador del partit, en canvi l’as no te cap foto.Aquí podem veure com una notícia es pot narrar des de diferents punts de vista i recolzant cada diari al seu equip. L’sport al Barça i l’as al Madrid.

2. Després de fixar-te en l'apartat 3.1. (No tots els fets són notícia) posa exemples de fets que actualment siguin notícia i serveixin per a il·lustrar cadascun dels criteris que s'esmenten (excepcionalitat, conseqüències per a la gent, rellevància dels personatges implicats, proximitat emocional, proximitat temporal, "efecte agenda".

Un fet que actualment és notícia, és el terratrèmol d’Itàlia. El terratrèmol que va sacsejar el nord d’Itàlia, va ser de gran intensitat, de 5.2 a l’escala de Richter. Però no només va ser un tremolor sinó que van continuar nombroses repliques. Hi ha mes de 290 víctimes mortals i més de33.000 evacuats.Aquesta notícia podem classificar-la com a conseqüències per a la gent, ja que ha afectat a milers de persones. També com a fet excepcional, per què no passa cada dia, i com a existència d’imatges.

Una altra notícia d’última actualitat és la detenció a França de l’etarra Martitegui Lizaso, cap de l’aparell militar.Aquesta notícia la podem classificar com a excepcionalitat ja que no cada dia es deté a un cap de l’aparell d’ETA. També la podem classificar de proximitat emocional, per què afecta a la nostra societat, i coma existència d’imatges.

3. Mira't aquest vídeo i fes-ne un comentari relacionant-lo amb el contingut d'aquest tema de l'assignatura.

En aquest vídeo, podem veure clarament com hi ha periodistes que injecten una notícia sense fer-la passar per cap filtre. Es a dir, no han contrastat si és certa o falsa. Directament l’han difós per posar en un apuro a un periodista el qual no és agradat pel qui ha difós el vídeo . A més a més de difondre el vídeo, abans fan tot un repertori d’insults gratuïts cap al presentador i a les seves col·laboradores.

Una cosa semblant van en el programa de la mateixa cadena, Se Lo Que Hicisteis, difonent dues notícies falses a traves d’Internet.

La primera va ser una pàgina web que promovia un dejuni solidari a favor de Julián Muñoz: http://www.vertele.com/noticias/detail.php?id=15399 i la segona van crear “La Asociación Nacional de Telespectadores Independientes por una Televisión Española Libre de Manipulaciones y Ataduras (Antitelma)” donant el seu recolzament a les mesures cautelars que va demanar en contra de la premsa la germana de la Princesa Letizia, Telma Ortiz: http://www.20minutos.es/noticia/378543/0/telma/ortiz/broma/.
Les dues noticies tenien el mateix objectiu, demostrar que la premsa del cor mostra notícies sense passar cap filtre, per tenir l’audiència sempre darrera seva.

Sincerament em sembla molt bé fer aquets tipus de programes , ja que demostren que els altres no tenen cap tipus de rigorista periodística i que només els mou la condícia, l’avarícia i el morbo.

Tema 1

Comenta quin ús acostumes a fer dels mitjans de comunicació de masses (premsa, ràdio, televisió) i també d’Internet com a mitjà d’informació general, de comunicació i d’entreteniment.

Sóc una persona que utilitza bastant els mitjans de comunicació de masses per informar-me de l’actualitat i per entretenir-me. A continuació aprofundiré més en la meva explicació.

Pel que fa a la ràdio m’agrada escoltar-la tant per informar-me de les notícies de l’actualitat com per escoltar la música que m’agrada.
Pels matins, quan vaig a la universitat, escolto el programa d’Onda Cero del Carlos Herrera. M’agrada bastant com narra les notícies i com les explica d’una manera clara i concisa, tot dient la seva opinió, sense tenir cap tipus de tabú.

Pel que fa a la premsa, m’agrada donar un cop d’ull als diaris gratuïts com el 20 Minutos, el Metro, etc. Ja se que no tenen molt bona fama, per què no són molt rigorosos en la informació, però la meva utilització només és centra en llegir les noticiés donant un cop d’ull.
També m’agrada llegir revistes de diferents temàtiques (esport, viatges, cultures) quan trobo algun article que m’interessa.

Pel que fa a la televisió, faig gairebé la mateixa utilització que la radio, per entretenir-me i per informar-me de les notícies. Acostumo a veure els telenotícies, els programes d’entreteniment com “Se lo que hicisteis”, “APM”, series com “Cuentame” etc.

Per últim, Internet. L’utilitzo per totes les coses que he esmenat amb la radio, premsa i televisió, ja que permet fer-les totes, llegir la premsa, escoltar la radio i poder veure la televisió. A més a més, també l’utilitzo per comunicar-me amb les persones que desitjo, per buscar informació de qualsevol tipus, per comprar bitllets de tren, etc.

Tria un parell dels ítems de l’apartat 1.6 C) ("tots els mitjans són fabricacions, tots els mitjans construeixen una realitat, etc...") i comenta’ls basant-te en exemples reals extrets dels propis mitjans de comunicació.

- Els mitjans tenen implicacions comercials.

Com tothom sap la font d’ingrés dels mitjans és la publicitat i les audiències.
Pel que fa la publicitat. Aquestes la filtren de qualsevol manera i de vegades amb campanyes de mal gust i fins i tot poden ferir la sensibilitat de les persones (com per exemple un anunci de televisió en el qual surt un home vomitant)
Pel que fa a les audiències, sobretot la televisió, tenen un afany de lucre amb aquestes que fan tot el possible per què els espectadors segueixin les seves programacions, sense tenir cura sobre els seus continguts, de vegades vergonyosos.

- Els mitjans tenen implicacions socials i polítiques

Nomes llegint aquesta frase em ve a la ment un periodista molt famós que treballa a la Cope, Federico Jiménez Losantos. Aquest periodista utilitza el seu programa per fer campanya a favor dels seus ideals polítics, ètics i els seus valors. Moltes vegades, personalment crec que no pensa el que diu i no pensa en les conseqüències que porta els seus comentaris, com per exemple quan va criticar a Alberto Ruiz-Gallardón.

 Després d’haver-te fixat en les característiques de cadascun dels mitjans de comunicació de masses (premsa escrita, ràdio i televisió) fes-ne una comparació destacant els aspectes que tenen en comú i les diferències que hi ha entre ells.

Radio i televisió: canal oral. Interacció entre emissor i receptor.
La informació pot ser narrada de forma més informal. Les persones no poden tornar a enrere a buscar la informació.
Premsa : canal escrit. Informació més rigorosa. Elaboració de textos formals. Les persones poden fer una lectura no lineal, les persones no poden tornar a enrere a buscar la informació .

Pensem

Creus que la televisió "fa mal" a l’educació? De quina manera?

Crec que fa mal, per què hi ha programacions que no són gens educatives, que no respectes l’horari infantil i fins i tot són massa vulgars i tenen un vocabulari inadequat.

Creus la televisió “pot ajudar” a l’educació dels nens? De quina manera?

Pot ajudar a l’educació si la programació transmet uns determinats valors. Però, l’educació dels infants no s’ha de deixar en mans de la televisió sinó de la família.

De qui creus que és “la culpa” que les televisions facin determinats programes i no en facin d’altres?

La culpa de que les televisions facin uns programes o uns altres és de l’audiència.
Les televisions són capaços de qualsevol cosa per guanya-la, els hi dona el mateix fer programes sense cap tipus d’ètica o sense cap tipus de prejudicis. Només els mou el morbo i quant més hi tinguin millor.

Què creus que s’hauria de fer des de l’escola en relació amb la televisió (i els altres mitjans de comunicació)?

L’escola no pot decidir sobre quin tipus de programes han de veure els seus alumnes, ja que cada persona te unes raons diferents per decidir quin programa és educatiu i quin no.
Però l’escola si que pot ajudar-los per que tinguin la capacitat sobre decidir quins programes els interessa veure i quins no.

Comencem!

Hola a tots!
Sóc la Laura i estic estudiant tercer de Magisteri Infantil. Estic amb moltes ganes d'acabar aquest curs i començar a treballar en el món de l'esnenyament, suposo que molts de vosaltres també teniu aquest pensamnet.

Vaig escollir aquesta assignatura, per què com a mestres hem d'ensenyar als infants  a saber escollir,  a saber seleccionar la informació que ens donen els mass media, ja que no sempre és la correcta, o està influenciada per certes opinions, que ara no venen al cas.

M'agradaria, analitzar  els mitjans de comunicació de d'una visió inafntil i com els nens i nenes veuen aquests mitjans. D'aquesta manera, tenint la visió infantil, poder treure'n profit del que ens ofereix els mass-media.